Conjugació del verb estirallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de estirallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | estirallar |
|---|---|
| Gerundi | estirallant |
| Participi | estirallat, estirallada, estirallats, estirallades |
Indicatiu
| Present | estiralle, estiralles, estiralla, estirallem, estiralleu, estirallen |
|---|---|
| Futur | estirallaré, estirallaràs, estirallarà, estirallarem, estirallareu, estirallaran |
| Condicional | estirallaria, estirallaries, estirallaria, estirallaríem, estirallaríeu, estirallarien |
| Imperfet | estirallava, estirallaves, estirallava, estirallàvem, estirallàveu, estirallaven |
| Passat simple | estirallí, estirallares, estirallà, estirallàrem, estirallàreu, estirallaren |
| Passat perifrastic | vaig estirallar, vares estirallar, va estirallar, vàrem estirallar, vàreu estirallar, varen estirallar |
Subjuntiu
| Present | estiralle, estiralles, estiralle, estirallem, estiralleu, estirallen |
|---|---|
| Imperfet | estirallara, estirallares, estirallara, estirallàrem, estirallàreu, estirallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, estiralla, estiralle, estirallem, estiralleu, estirallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.