Conjugació del verb estintolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de estintolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | estintolar |
|---|---|
| Gerundi | estintolant |
| Participi | estintolat, estintolada, estintolats, estintolades |
Indicatiu
| Present | estintole, estintoles, estintola, estintolem, estintoleu, estintolen |
|---|---|
| Futur | estintolaré, estintolaràs, estintolarà, estintolarem, estintolareu, estintolaran |
| Condicional | estintolaria, estintolaries, estintolaria, estintolaríem, estintolaríeu, estintolarien |
| Imperfet | estintolava, estintolaves, estintolava, estintolàvem, estintolàveu, estintolaven |
| Passat simple | estintolí, estintolares, estintolà, estintolàrem, estintolàreu, estintolaren |
| Passat perifrastic | vaig estintolar, vares estintolar, va estintolar, vàrem estintolar, vàreu estintolar, varen estintolar |
Subjuntiu
| Present | estintole, estintoles, estintole, estintolem, estintoleu, estintolen |
|---|---|
| Imperfet | estintolara, estintolares, estintolara, estintolàrem, estintolàreu, estintolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, estintola, estintole, estintolem, estintoleu, estintolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.