Conjugació del verb estenallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de estenallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | estenallar |
|---|---|
| Gerundi | estenallant |
| Participi | estenallat, estenallada, estenallats, estenallades |
Indicatiu
| Present | estenalle, estenalles, estenalla, estenallem, estenalleu, estenallen |
|---|---|
| Futur | estenallaré, estenallaràs, estenallarà, estenallarem, estenallareu, estenallaran |
| Condicional | estenallaria, estenallaries, estenallaria, estenallaríem, estenallaríeu, estenallarien |
| Imperfet | estenallava, estenallaves, estenallava, estenallàvem, estenallàveu, estenallaven |
| Passat simple | estenallí, estenallares, estenallà, estenallàrem, estenallàreu, estenallaren |
| Passat perifrastic | vaig estenallar, vares estenallar, va estenallar, vàrem estenallar, vàreu estenallar, varen estenallar |
Subjuntiu
| Present | estenalle, estenalles, estenalle, estenallem, estenalleu, estenallen |
|---|---|
| Imperfet | estenallara, estenallares, estenallara, estenallàrem, estenallàreu, estenallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, estenalla, estenalle, estenallem, estenalleu, estenallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.