Conjugació del verb estaconar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de estaconar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | estaconar |
|---|---|
| Gerundi | estaconant |
| Participi | estaconat, estaconada, estaconats, estaconades |
Indicatiu
| Present | estacone, estacones, estacona, estaconem, estaconeu, estaconen |
|---|---|
| Futur | estaconaré, estaconaràs, estaconarà, estaconarem, estaconareu, estaconaran |
| Condicional | estaconaria, estaconaries, estaconaria, estaconaríem, estaconaríeu, estaconarien |
| Imperfet | estaconava, estaconaves, estaconava, estaconàvem, estaconàveu, estaconaven |
| Passat simple | estaconí, estaconares, estaconà, estaconàrem, estaconàreu, estaconaren |
| Passat perifrastic | vaig estaconar, vares estaconar, va estaconar, vàrem estaconar, vàreu estaconar, varen estaconar |
Subjuntiu
| Present | estacone, estacones, estacone, estaconem, estaconeu, estaconen |
|---|---|
| Imperfet | estaconara, estaconares, estaconara, estaconàrem, estaconàreu, estaconaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, estacona, estacone, estaconem, estaconeu, estaconen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.