Conjugació del verb espurnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espurnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | espurnar |
|---|---|
| Gerundi | espurnant |
| Participi | espurnat, espurnada, espurnats, espurnades |
Indicatiu
| Present | espurne, espurnes, espurna, espurnem, espurneu, espurnen |
|---|---|
| Futur | espurnaré, espurnaràs, espurnarà, espurnarem, espurnareu, espurnaran |
| Condicional | espurnaria, espurnaries, espurnaria, espurnaríem, espurnaríeu, espurnarien |
| Imperfet | espurnava, espurnaves, espurnava, espurnàvem, espurnàveu, espurnaven |
| Passat simple | espurní, espurnares, espurnà, espurnàrem, espurnàreu, espurnaren |
| Passat perifrastic | vaig espurnar, vares espurnar, va espurnar, vàrem espurnar, vàreu espurnar, varen espurnar |
Subjuntiu
| Present | espurne, espurnes, espurne, espurnem, espurneu, espurnen |
|---|---|
| Imperfet | espurnara, espurnares, espurnara, espurnàrem, espurnàreu, espurnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espurna, espurne, espurnem, espurneu, espurnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.