Conjugació del verb espuntar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espuntar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | espuntar |
|---|---|
| Gerundi | espuntant |
| Participi | espuntat, espuntada, espuntats, espuntades |
Indicatiu
| Present | espunte, espuntes, espunta, espuntem, espunteu, espunten |
|---|---|
| Futur | espuntaré, espuntaràs, espuntarà, espuntarem, espuntareu, espuntaran |
| Condicional | espuntaria, espuntaries, espuntaria, espuntaríem, espuntaríeu, espuntarien |
| Imperfet | espuntava, espuntaves, espuntava, espuntàvem, espuntàveu, espuntaven |
| Passat simple | espuntí, espuntares, espuntà, espuntàrem, espuntàreu, espuntaren |
| Passat perifrastic | vaig espuntar, vares espuntar, va espuntar, vàrem espuntar, vàreu espuntar, varen espuntar |
Subjuntiu
| Present | espunte, espuntes, espunte, espuntem, espunteu, espunten |
|---|---|
| Imperfet | espuntara, espuntares, espuntara, espuntàrem, espuntàreu, espuntaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espunta, espunte, espuntem, espunteu, espunten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.