Conjugació del verb espumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espumar |
|---|---|
| Gerundi | espumant |
| Participi | espumat, espumada, espumats, espumades |
Indicatiu
| Present | espume, espumes, espuma, espumem, espumeu, espumen |
|---|---|
| Futur | espumaré, espumaràs, espumarà, espumarem, espumareu, espumaran |
| Condicional | espumaria, espumaries, espumaria, espumaríem, espumaríeu, espumarien |
| Imperfet | espumava, espumaves, espumava, espumàvem, espumàveu, espumaven |
| Passat simple | espumí, espumares, espumà, espumàrem, espumàreu, espumaren |
| Passat perifrastic | vaig espumar, vares espumar, va espumar, vàrem espumar, vàreu espumar, varen espumar |
Subjuntiu
| Present | espume, espumes, espume, espumem, espumeu, espumen |
|---|---|
| Imperfet | espumara, espumares, espumara, espumàrem, espumàreu, espumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espuma, espume, espumem, espumeu, espumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.