Conjugació del verb esprovar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esprovar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esprovar |
|---|---|
| Gerundi | esprovant |
| Participi | esprovat, esprovada, esprovats, esprovades |
Indicatiu
| Present | esprove, esproves, esprova, esprovem, esproveu, esproven |
|---|---|
| Futur | esprovaré, esprovaràs, esprovarà, esprovarem, esprovareu, esprovaran |
| Condicional | esprovaria, esprovaries, esprovaria, esprovaríem, esprovaríeu, esprovarien |
| Imperfet | esprovava, esprovaves, esprovava, esprovàvem, esprovàveu, esprovaven |
| Passat simple | esproví, esprovares, esprovà, esprovàrem, esprovàreu, esprovaren |
| Passat perifrastic | vaig esprovar, vares esprovar, va esprovar, vàrem esprovar, vàreu esprovar, varen esprovar |
Subjuntiu
| Present | esprove, esproves, esprove, esprovem, esproveu, esproven |
|---|---|
| Imperfet | esprovara, esprovares, esprovara, esprovàrem, esprovàreu, esprovaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esprova, esprove, esprovem, esproveu, esproven |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.