Conjugació del verb esporguinyar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esporguinyar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esporguinyar |
|---|---|
| Gerundi | esporguinyant |
| Participi | esporguinyat, esporguinyada, esporguinyats, esporguinyades |
Indicatiu
| Present | esporguinye, esporguinyes, esporguinya, esporguinyem, esporguinyeu, esporguinyen |
|---|---|
| Futur | esporguinyaré, esporguinyaràs, esporguinyarà, esporguinyarem, esporguinyareu, esporguinyaran |
| Condicional | esporguinyaria, esporguinyaries, esporguinyaria, esporguinyaríem, esporguinyaríeu, esporguinyarien |
| Imperfet | esporguinyava, esporguinyaves, esporguinyava, esporguinyàvem, esporguinyàveu, esporguinyaven |
| Passat simple | esporguinyí, esporguinyares, esporguinyà, esporguinyàrem, esporguinyàreu, esporguinyaren |
| Passat perifrastic | vaig esporguinyar, vares esporguinyar, va esporguinyar, vàrem esporguinyar, vàreu esporguinyar, varen esporguinyar |
Subjuntiu
| Present | esporguinye, esporguinyes, esporguinye, esporguinyem, esporguinyeu, esporguinyen |
|---|---|
| Imperfet | esporguinyara, esporguinyares, esporguinyara, esporguinyàrem, esporguinyàreu, esporguinyaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esporguinya, esporguinye, esporguinyem, esporguinyeu, esporguinyen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.