Conjugació del verb esporgar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esporgar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esporgar |
|---|---|
| Gerundi | esporgant |
| Participi | esporgat, esporgada, esporgats, esporgades |
Indicatiu
| Present | esporgue, esporgues, esporga, esporguem, esporgueu, esporguen |
|---|---|
| Futur | esporgaré, esporgaràs, esporgarà, esporgarem, esporgareu, esporgaran |
| Condicional | esporgaria, esporgaries, esporgaria, esporgaríem, esporgaríeu, esporgarien |
| Imperfet | esporgava, esporgaves, esporgava, esporgàvem, esporgàveu, esporgaven |
| Passat simple | esporguí, esporgares, esporgà, esporgàrem, esporgàreu, esporgaren |
| Passat perifrastic | vaig esporgar, vares esporgar, va esporgar, vàrem esporgar, vàreu esporgar, varen esporgar |
Subjuntiu
| Present | esporgue, esporgues, esporgue, esporguem, esporgueu, esporguen |
|---|---|
| Imperfet | esporgara, esporgares, esporgara, esporgàrem, esporgàreu, esporgaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esporga, esporgue, esporguem, esporgueu, esporguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.