Conjugació del verb espoltir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espoltir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espoltir |
|---|---|
| Gerundi | espoltint |
| Participi | espoltit, espoltida, espoltits, espoltides |
Indicatiu
| Present | espoltixc, espoltixes, espoltix, espoltim, espoltiu, espoltixen |
|---|---|
| Futur | espoltiré, espoltiràs, espoltirà, espoltirem, espoltireu, espoltiran |
| Condicional | espoltiria, espoltiries, espoltiria, espoltiríem, espoltiríeu, espoltirien |
| Imperfet | espoltia, espolties, espoltia, espoltíem, espoltíeu, espoltien |
| Passat simple | espoltí, espoltires, espoltí, espoltírem, espoltíreu, espoltiren |
| Passat perifrastic | vaig espoltir, vares espoltir, va espoltir, vàrem espoltir, vàreu espoltir, varen espoltir |
Subjuntiu
| Present | espoltixca, espoltixques, espoltixca, espoltim, espoltiu, espoltixquen |
|---|---|
| Imperfet | espoltira, espoltires, espoltira, espoltírem, espoltíreu, espoltiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espoltix, espoltixca, espoltim, espoltiu, espoltixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.