Conjugació del verb espolinar en valencià

Infinitiu

espolinar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

espolinat, espolinada, espolinats, espolinades

Gerundi destacat

espolinant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	espolinar
Gerundi	espolinant
Participi	espolinat, espolinada, espolinats, espolinades

Present	espoline, espolines, espolina, espolinem, espolineu, espolinen
Futur	espolinaré, espolinaràs, espolinarà, espolinarem, espolinareu, espolinaran
Condicional	espolinaria, espolinaries, espolinaria, espolinaríem, espolinaríeu, espolinarien
Imperfet	espolinava, espolinaves, espolinava, espolinàvem, espolinàveu, espolinaven
Passat simple	espoliní, espolinares, espolinà, espolinàrem, espolinàreu, espolinaren
Passat perifrastic	vaig espolinar, vares espolinar, va espolinar, vàrem espolinar, vàreu espolinar, varen espolinar

Present	espoline, espolines, espoline, espolinem, espolineu, espolinen
Imperfet	espolinara, espolinares, espolinara, espolinàrem, espolinàreu, espolinaren

Imperatiu	-, espolina, espoline, espolinem, espolineu, espolinen