Conjugació del verb esplugar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esplugar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esplugar |
|---|---|
| Gerundi | esplugant |
| Participi | esplugat, esplugada, esplugats, esplugades |
Indicatiu
| Present | esplugue, esplugues, espluga, espluguem, esplugueu, espluguen |
|---|---|
| Futur | esplugaré, esplugaràs, esplugarà, esplugarem, esplugareu, esplugaran |
| Condicional | esplugaria, esplugaries, esplugaria, esplugaríem, esplugaríeu, esplugarien |
| Imperfet | esplugava, esplugaves, esplugava, esplugàvem, esplugàveu, esplugaven |
| Passat simple | espluguí, esplugares, esplugà, esplugàrem, esplugàreu, esplugaren |
| Passat perifrastic | vaig esplugar, vares esplugar, va esplugar, vàrem esplugar, vàreu esplugar, varen esplugar |
Subjuntiu
| Present | esplugue, esplugues, esplugue, espluguem, esplugueu, espluguen |
|---|---|
| Imperfet | esplugara, esplugares, esplugara, esplugàrem, esplugàreu, esplugaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espluga, esplugue, espluguem, esplugueu, espluguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.