Conjugació del verb esplanar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esplanar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esplanar |
|---|---|
| Gerundi | esplanant |
| Participi | esplanat, esplanada, esplanats, esplanades |
Indicatiu
| Present | esplane, esplanes, esplana, esplanem, esplaneu, esplanen |
|---|---|
| Futur | esplanaré, esplanaràs, esplanarà, esplanarem, esplanareu, esplanaran |
| Condicional | esplanaria, esplanaries, esplanaria, esplanaríem, esplanaríeu, esplanarien |
| Imperfet | esplanava, esplanaves, esplanava, esplanàvem, esplanàveu, esplanaven |
| Passat simple | esplaní, esplanares, esplanà, esplanàrem, esplanàreu, esplanaren |
| Passat perifrastic | vaig esplanar, vares esplanar, va esplanar, vàrem esplanar, vàreu esplanar, varen esplanar |
Subjuntiu
| Present | esplane, esplanes, esplane, esplanem, esplaneu, esplanen |
|---|---|
| Imperfet | esplanara, esplanares, esplanara, esplanàrem, esplanàreu, esplanaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esplana, esplane, esplanem, esplaneu, esplanen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.