Conjugació del verb esplaiar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esplaiar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esplaiar |
|---|---|
| Gerundi | esplaiant |
| Participi | esplaiat, esplaiada, esplaiats, esplaiades |
Indicatiu
| Present | esplaie, esplaies, esplaia, esplaiem, esplaieu, esplaien |
|---|---|
| Futur | esplaiaré, esplaiaràs, esplaiarà, esplaiarem, esplaiareu, esplaiaran |
| Condicional | esplaiaria, esplaiaries, esplaiaria, esplaiaríem, esplaiaríeu, esplaiarien |
| Imperfet | esplaiava, esplaiaves, esplaiava, esplaiàvem, esplaiàveu, esplaiaven |
| Passat simple | esplaií, esplaiares, esplaià, esplaiàrem, esplaiàreu, esplaiaren |
| Passat perifrastic | vaig esplaiar, vares esplaiar, va esplaiar, vàrem esplaiar, vàreu esplaiar, varen esplaiar |
Subjuntiu
| Present | esplaie, esplaies, esplaie, esplaiem, esplaieu, esplaien |
|---|---|
| Imperfet | esplaiara, esplaiares, esplaiara, esplaiàrem, esplaiàreu, esplaiaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esplaia, esplaie, esplaiem, esplaieu, esplaien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.