Conjugació del verb espinyolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espinyolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espinyolar |
|---|---|
| Gerundi | espinyolant |
| Participi | espinyolat, espinyolada, espinyolats, espinyolades |
Indicatiu
| Present | espinyole, espinyoles, espinyola, espinyolem, espinyoleu, espinyolen |
|---|---|
| Futur | espinyolaré, espinyolaràs, espinyolarà, espinyolarem, espinyolareu, espinyolaran |
| Condicional | espinyolaria, espinyolaries, espinyolaria, espinyolaríem, espinyolaríeu, espinyolarien |
| Imperfet | espinyolava, espinyolaves, espinyolava, espinyolàvem, espinyolàveu, espinyolaven |
| Passat simple | espinyolí, espinyolares, espinyolà, espinyolàrem, espinyolàreu, espinyolaren |
| Passat perifrastic | vaig espinyolar, vares espinyolar, va espinyolar, vàrem espinyolar, vàreu espinyolar, varen espinyolar |
Subjuntiu
| Present | espinyole, espinyoles, espinyole, espinyolem, espinyoleu, espinyolen |
|---|---|
| Imperfet | espinyolara, espinyolares, espinyolara, espinyolàrem, espinyolàreu, espinyolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espinyola, espinyole, espinyolem, espinyoleu, espinyolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.