Conjugació del verb espinyocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espinyocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espinyocar |
|---|---|
| Gerundi | espinyocant |
| Participi | espinyocat, espinyocada, espinyocats, espinyocades |
Indicatiu
| Present | espinyoque, espinyoques, espinyoca, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquen |
|---|---|
| Futur | espinyocaré, espinyocaràs, espinyocarà, espinyocarem, espinyocareu, espinyocaran |
| Condicional | espinyocaria, espinyocaries, espinyocaria, espinyocaríem, espinyocaríeu, espinyocarien |
| Imperfet | espinyocava, espinyocaves, espinyocava, espinyocàvem, espinyocàveu, espinyocaven |
| Passat simple | espinyoquí, espinyocares, espinyocà, espinyocàrem, espinyocàreu, espinyocaren |
| Passat perifrastic | vaig espinyocar, vares espinyocar, va espinyocar, vàrem espinyocar, vàreu espinyocar, varen espinyocar |
Subjuntiu
| Present | espinyoque, espinyoques, espinyoque, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquen |
|---|---|
| Imperfet | espinyocara, espinyocares, espinyocara, espinyocàrem, espinyocàreu, espinyocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espinyoca, espinyoque, espinyoquem, espinyoqueu, espinyoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.