Conjugació del verb espingar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espingar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espingar |
|---|---|
| Gerundi | espingant |
| Participi | espingat, espingada, espingats, espingades |
Indicatiu
| Present | espingue, espingues, espinga, espinguem, espingueu, espinguen |
|---|---|
| Futur | espingaré, espingaràs, espingarà, espingarem, espingareu, espingaran |
| Condicional | espingaria, espingaries, espingaria, espingaríem, espingaríeu, espingarien |
| Imperfet | espingava, espingaves, espingava, espingàvem, espingàveu, espingaven |
| Passat simple | espinguí, espingares, espingà, espingàrem, espingàreu, espingaren |
| Passat perifrastic | vaig espingar, vares espingar, va espingar, vàrem espingar, vàreu espingar, varen espingar |
Subjuntiu
| Present | espingue, espingues, espingue, espinguem, espingueu, espinguen |
|---|---|
| Imperfet | espingara, espingares, espingara, espingàrem, espingàreu, espingaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espinga, espingue, espinguem, espingueu, espinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.