Conjugació del verb espillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espillar |
|---|---|
| Gerundi | espillant |
| Participi | espillat, espillada, espillats, espillades |
Indicatiu
| Present | espille, espilles, espilla, espillem, espilleu, espillen |
|---|---|
| Futur | espillaré, espillaràs, espillarà, espillarem, espillareu, espillaran |
| Condicional | espillaria, espillaries, espillaria, espillaríem, espillaríeu, espillarien |
| Imperfet | espillava, espillaves, espillava, espillàvem, espillàveu, espillaven |
| Passat simple | espillí, espillares, espillà, espillàrem, espillàreu, espillaren |
| Passat perifrastic | vaig espillar, vares espillar, va espillar, vàrem espillar, vàreu espillar, varen espillar |
Subjuntiu
| Present | espille, espilles, espille, espillem, espilleu, espillen |
|---|---|
| Imperfet | espillara, espillares, espillara, espillàrem, espillàreu, espillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espilla, espille, espillem, espilleu, espillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.