Conjugació del verb espentolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espentolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | espentolar |
|---|---|
| Gerundi | espentolant |
| Participi | espentolat, espentolada, espentolats, espentolades |
Indicatiu
| Present | espentole, espentoles, espentola, espentolem, espentoleu, espentolen |
|---|---|
| Futur | espentolaré, espentolaràs, espentolarà, espentolarem, espentolareu, espentolaran |
| Condicional | espentolaria, espentolaries, espentolaria, espentolaríem, espentolaríeu, espentolarien |
| Imperfet | espentolava, espentolaves, espentolava, espentolàvem, espentolàveu, espentolaven |
| Passat simple | espentolí, espentolares, espentolà, espentolàrem, espentolàreu, espentolaren |
| Passat perifrastic | vaig espentolar, vares espentolar, va espentolar, vàrem espentolar, vàreu espentolar, varen espentolar |
Subjuntiu
| Present | espentole, espentoles, espentole, espentolem, espentoleu, espentolen |
|---|---|
| Imperfet | espentolara, espentolares, espentolara, espentolàrem, espentolàreu, espentolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espentola, espentole, espentolem, espentoleu, espentolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.