Conjugació del verb espellucar en valencià

Infinitiu

espellucar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

espellucat, espellucada, espellucats, espellucades

Gerundi destacat

espellucant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	espellucar
Gerundi	espellucant
Participi	espellucat, espellucada, espellucats, espellucades

Present	espelluque, espelluques, espelluca, espelluquem, espelluqueu, espelluquen
Futur	espellucaré, espellucaràs, espellucarà, espellucarem, espellucareu, espellucaran
Condicional	espellucaria, espellucaries, espellucaria, espellucaríem, espellucaríeu, espellucarien
Imperfet	espellucava, espellucaves, espellucava, espellucàvem, espellucàveu, espellucaven
Passat simple	espelluquí, espellucares, espellucà, espellucàrem, espellucàreu, espellucaren
Passat perifrastic	vaig espellucar, vares espellucar, va espellucar, vàrem espellucar, vàreu espellucar, varen espellucar

Present	espelluque, espelluques, espelluque, espelluquem, espelluqueu, espelluquen
Imperfet	espellucara, espellucares, espellucara, espellucàrem, espellucàreu, espellucaren

Imperatiu	-, espelluca, espelluque, espelluquem, espelluqueu, espelluquen