Conjugació del verb espellir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espellir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espellir |
|---|---|
| Gerundi | espellint |
| Participi | espellit, espellida, espellits, espellides |
Indicatiu
| Present | espellixc, espellixes, espellix, espellim, espelliu, espellixen |
|---|---|
| Futur | espelliré, espelliràs, espellirà, espellirem, espellireu, espelliran |
| Condicional | espelliria, espelliries, espelliria, espelliríem, espelliríeu, espellirien |
| Imperfet | espellia, espellies, espellia, espellíem, espellíeu, espellien |
| Passat simple | espellí, espellires, espellí, espellírem, espellíreu, espelliren |
| Passat perifrastic | vaig espellir, vares espellir, va espellir, vàrem espellir, vàreu espellir, varen espellir |
Subjuntiu
| Present | espellixca, espellixques, espellixca, espellim, espelliu, espellixquen |
|---|---|
| Imperfet | espellira, espellires, espellira, espellírem, espellíreu, espelliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espellix, espellixca, espellim, espelliu, espellixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.