Conjugació del verb espellingar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espellingar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | espellingar |
|---|---|
| Gerundi | espellingant |
| Participi | espellingat, espellingada, espellingats, espellingades |
Indicatiu
| Present | espellingue, espellingues, espellinga, espellinguem, espellingueu, espellinguen |
|---|---|
| Futur | espellingaré, espellingaràs, espellingarà, espellingarem, espellingareu, espellingaran |
| Condicional | espellingaria, espellingaries, espellingaria, espellingaríem, espellingaríeu, espellingarien |
| Imperfet | espellingava, espellingaves, espellingava, espellingàvem, espellingàveu, espellingaven |
| Passat simple | espellinguí, espellingares, espellingà, espellingàrem, espellingàreu, espellingaren |
| Passat perifrastic | vaig espellingar, vares espellingar, va espellingar, vàrem espellingar, vàreu espellingar, varen espellingar |
Subjuntiu
| Present | espellingue, espellingues, espellingue, espellinguem, espellingueu, espellinguen |
|---|---|
| Imperfet | espellingara, espellingares, espellingara, espellingàrem, espellingàreu, espellingaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espellinga, espellingue, espellinguem, espellingueu, espellinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.