Conjugació del verb espellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | espellar |
|---|---|
| Gerundi | espellant |
| Participi | espellat, espellada, espellats, espellades |
Indicatiu
| Present | espelle, espelles, espella, espellem, espelleu, espellen |
|---|---|
| Futur | espellaré, espellaràs, espellarà, espellarem, espellareu, espellaran |
| Condicional | espellaria, espellaries, espellaria, espellaríem, espellaríeu, espellarien |
| Imperfet | espellava, espellaves, espellava, espellàvem, espellàveu, espellaven |
| Passat simple | espellí, espellares, espellà, espellàrem, espellàreu, espellaren |
| Passat perifrastic | vaig espellar, vares espellar, va espellar, vàrem espellar, vàreu espellar, varen espellar |
Subjuntiu
| Present | espelle, espelles, espelle, espellem, espelleu, espellen |
|---|---|
| Imperfet | espellara, espellares, espellara, espellàrem, espellàreu, espellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espella, espelle, espellem, espelleu, espellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.