Conjugació del verb espavilar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espavilar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espavilar |
|---|---|
| Gerundi | espavilant |
| Participi | espavilat, espavilada, espavilats, espavilades |
Indicatiu
| Present | espavile, espaviles, espavila, espavilem, espavileu, espavilen |
|---|---|
| Futur | espavilaré, espavilaràs, espavilarà, espavilarem, espavilareu, espavilaran |
| Condicional | espavilaria, espavilaries, espavilaria, espavilaríem, espavilaríeu, espavilarien |
| Imperfet | espavilava, espavilaves, espavilava, espavilàvem, espavilàveu, espavilaven |
| Passat simple | espavilí, espavilares, espavilà, espavilàrem, espavilàreu, espavilaren |
| Passat perifrastic | vaig espavilar, vares espavilar, va espavilar, vàrem espavilar, vàreu espavilar, varen espavilar |
Subjuntiu
| Present | espavile, espaviles, espavile, espavilem, espavileu, espavilen |
|---|---|
| Imperfet | espavilara, espavilares, espavilara, espavilàrem, espavilàreu, espavilaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espavila, espavile, espavilem, espavileu, espavilen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.