Conjugació del verb espasmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espasmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espasmar |
|---|---|
| Gerundi | espasmant |
| Participi | espasmat, espasmada, espasmats, espasmades |
Indicatiu
| Present | espasme, espasmes, espasma, espasmem, espasmeu, espasmen |
|---|---|
| Futur | espasmaré, espasmaràs, espasmarà, espasmarem, espasmareu, espasmaran |
| Condicional | espasmaria, espasmaries, espasmaria, espasmaríem, espasmaríeu, espasmarien |
| Imperfet | espasmava, espasmaves, espasmava, espasmàvem, espasmàveu, espasmaven |
| Passat simple | espasmí, espasmares, espasmà, espasmàrem, espasmàreu, espasmaren |
| Passat perifrastic | vaig espasmar, vares espasmar, va espasmar, vàrem espasmar, vàreu espasmar, varen espasmar |
Subjuntiu
| Present | espasme, espasmes, espasme, espasmem, espasmeu, espasmen |
|---|---|
| Imperfet | espasmara, espasmares, espasmara, espasmàrem, espasmàreu, espasmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espasma, espasme, espasmem, espasmeu, espasmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.