Conjugació del verb esparracar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esparracar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esparracar |
|---|---|
| Gerundi | esparracant |
| Participi | esparracat, esparracada, esparracats, esparracades |
Indicatiu
| Present | esparraque, esparraques, esparraca, esparraquem, esparraqueu, esparraquen |
|---|---|
| Futur | esparracaré, esparracaràs, esparracarà, esparracarem, esparracareu, esparracaran |
| Condicional | esparracaria, esparracaries, esparracaria, esparracaríem, esparracaríeu, esparracarien |
| Imperfet | esparracava, esparracaves, esparracava, esparracàvem, esparracàveu, esparracaven |
| Passat simple | esparraquí, esparracares, esparracà, esparracàrem, esparracàreu, esparracaren |
| Passat perifrastic | vaig esparracar, vares esparracar, va esparracar, vàrem esparracar, vàreu esparracar, varen esparracar |
Subjuntiu
| Present | esparraque, esparraques, esparraque, esparraquem, esparraqueu, esparraquen |
|---|---|
| Imperfet | esparracara, esparracares, esparracara, esparracàrem, esparracàreu, esparracaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esparraca, esparraque, esparraquem, esparraqueu, esparraquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.