Conjugació del verb espalmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de espalmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | espalmar |
|---|---|
| Gerundi | espalmant |
| Participi | espalmat, espalmada, espalmats, espalmades |
Indicatiu
| Present | espalme, espalmes, espalma, espalmem, espalmeu, espalmen |
|---|---|
| Futur | espalmaré, espalmaràs, espalmarà, espalmarem, espalmareu, espalmaran |
| Condicional | espalmaria, espalmaries, espalmaria, espalmaríem, espalmaríeu, espalmarien |
| Imperfet | espalmava, espalmaves, espalmava, espalmàvem, espalmàveu, espalmaven |
| Passat simple | espalmí, espalmares, espalmà, espalmàrem, espalmàreu, espalmaren |
| Passat perifrastic | vaig espalmar, vares espalmar, va espalmar, vàrem espalmar, vàreu espalmar, varen espalmar |
Subjuntiu
| Present | espalme, espalmes, espalme, espalmem, espalmeu, espalmen |
|---|---|
| Imperfet | espalmara, espalmares, espalmara, espalmàrem, espalmàreu, espalmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, espalma, espalme, espalmem, espalmeu, espalmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.