Conjugació del verb esnovar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esnovar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esnovar |
|---|---|
| Gerundi | esnovant |
| Participi | esnovat, esnovada, esnovats, esnovades |
Indicatiu
| Present | esnove, esnoves, esnova, esnovem, esnoveu, esnoven |
|---|---|
| Futur | esnovaré, esnovaràs, esnovarà, esnovarem, esnovareu, esnovaran |
| Condicional | esnovaria, esnovaries, esnovaria, esnovaríem, esnovaríeu, esnovarien |
| Imperfet | esnovava, esnovaves, esnovava, esnovàvem, esnovàveu, esnovaven |
| Passat simple | esnoví, esnovares, esnovà, esnovàrem, esnovàreu, esnovaren |
| Passat perifrastic | vaig esnovar, vares esnovar, va esnovar, vàrem esnovar, vàreu esnovar, varen esnovar |
Subjuntiu
| Present | esnove, esnoves, esnove, esnovem, esnoveu, esnoven |
|---|---|
| Imperfet | esnovara, esnovares, esnovara, esnovàrem, esnovàreu, esnovaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esnova, esnove, esnovem, esnoveu, esnoven |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.