Conjugació del verb esnifar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esnifar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esnifar |
|---|---|
| Gerundi | esnifant |
| Participi | esnifat, esnifada, esnifats, esnifades |
Indicatiu
| Present | esnife, esnifes, esnifa, esnifem, esnifeu, esnifen |
|---|---|
| Futur | esnifaré, esnifaràs, esnifarà, esnifarem, esnifareu, esnifaran |
| Condicional | esnifaria, esnifaries, esnifaria, esnifaríem, esnifaríeu, esnifarien |
| Imperfet | esnifava, esnifaves, esnifava, esnifàvem, esnifàveu, esnifaven |
| Passat simple | esnifí, esnifares, esnifà, esnifàrem, esnifàreu, esnifaren |
| Passat perifrastic | vaig esnifar, vares esnifar, va esnifar, vàrem esnifar, vàreu esnifar, varen esnifar |
Subjuntiu
| Present | esnife, esnifes, esnife, esnifem, esnifeu, esnifen |
|---|---|
| Imperfet | esnifara, esnifares, esnifara, esnifàrem, esnifàreu, esnifaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esnifa, esnife, esnifem, esnifeu, esnifen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.