Conjugació del verb esnarigar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esnarigar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esnarigar |
|---|---|
| Gerundi | esnarigant |
| Participi | esnarigat, esnarigada, esnarigats, esnarigades |
Indicatiu
| Present | esnarigue, esnarigues, esnariga, esnariguem, esnarigueu, esnariguen |
|---|---|
| Futur | esnarigaré, esnarigaràs, esnarigarà, esnarigarem, esnarigareu, esnarigaran |
| Condicional | esnarigaria, esnarigaries, esnarigaria, esnarigaríem, esnarigaríeu, esnarigarien |
| Imperfet | esnarigava, esnarigaves, esnarigava, esnarigàvem, esnarigàveu, esnarigaven |
| Passat simple | esnariguí, esnarigares, esnarigà, esnarigàrem, esnarigàreu, esnarigaren |
| Passat perifrastic | vaig esnarigar, vares esnarigar, va esnarigar, vàrem esnarigar, vàreu esnarigar, varen esnarigar |
Subjuntiu
| Present | esnarigue, esnarigues, esnarigue, esnariguem, esnarigueu, esnariguen |
|---|---|
| Imperfet | esnarigara, esnarigares, esnarigara, esnarigàrem, esnarigàreu, esnarigaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esnariga, esnarigue, esnariguem, esnarigueu, esnariguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.