Conjugació del verb esmicolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmicolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esmicolar |
|---|---|
| Gerundi | esmicolant |
| Participi | esmicolat, esmicolada, esmicolats, esmicolades |
Indicatiu
| Present | esmicole, esmicoles, esmicola, esmicolem, esmicoleu, esmicolen |
|---|---|
| Futur | esmicolaré, esmicolaràs, esmicolarà, esmicolarem, esmicolareu, esmicolaran |
| Condicional | esmicolaria, esmicolaries, esmicolaria, esmicolaríem, esmicolaríeu, esmicolarien |
| Imperfet | esmicolava, esmicolaves, esmicolava, esmicolàvem, esmicolàveu, esmicolaven |
| Passat simple | esmicolí, esmicolares, esmicolà, esmicolàrem, esmicolàreu, esmicolaren |
| Passat perifrastic | vaig esmicolar, vares esmicolar, va esmicolar, vàrem esmicolar, vàreu esmicolar, varen esmicolar |
Subjuntiu
| Present | esmicole, esmicoles, esmicole, esmicolem, esmicoleu, esmicolen |
|---|---|
| Imperfet | esmicolara, esmicolares, esmicolara, esmicolàrem, esmicolàreu, esmicolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmicola, esmicole, esmicolem, esmicoleu, esmicolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.