Conjugació del verb esmicar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmicar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmicar |
|---|---|
| Gerundi | esmicant |
| Participi | esmicat, esmicada, esmicats, esmicades |
Indicatiu
| Present | esmique, esmiques, esmica, esmiquem, esmiqueu, esmiquen |
|---|---|
| Futur | esmicaré, esmicaràs, esmicarà, esmicarem, esmicareu, esmicaran |
| Condicional | esmicaria, esmicaries, esmicaria, esmicaríem, esmicaríeu, esmicarien |
| Imperfet | esmicava, esmicaves, esmicava, esmicàvem, esmicàveu, esmicaven |
| Passat simple | esmiquí, esmicares, esmicà, esmicàrem, esmicàreu, esmicaren |
| Passat perifrastic | vaig esmicar, vares esmicar, va esmicar, vàrem esmicar, vàreu esmicar, varen esmicar |
Subjuntiu
| Present | esmique, esmiques, esmique, esmiquem, esmiqueu, esmiquen |
|---|---|
| Imperfet | esmicara, esmicares, esmicara, esmicàrem, esmicàreu, esmicaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmica, esmique, esmiquem, esmiqueu, esmiquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.