Conjugació del verb esmerilar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmerilar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmerilar |
|---|---|
| Gerundi | esmerilant |
| Participi | esmerilat, esmerilada, esmerilats, esmerilades |
Indicatiu
| Present | esmerile, esmeriles, esmerila, esmerilem, esmerileu, esmerilen |
|---|---|
| Futur | esmerilaré, esmerilaràs, esmerilarà, esmerilarem, esmerilareu, esmerilaran |
| Condicional | esmerilaria, esmerilaries, esmerilaria, esmerilaríem, esmerilaríeu, esmerilarien |
| Imperfet | esmerilava, esmerilaves, esmerilava, esmerilàvem, esmerilàveu, esmerilaven |
| Passat simple | esmerilí, esmerilares, esmerilà, esmerilàrem, esmerilàreu, esmerilaren |
| Passat perifrastic | vaig esmerilar, vares esmerilar, va esmerilar, vàrem esmerilar, vàreu esmerilar, varen esmerilar |
Subjuntiu
| Present | esmerile, esmeriles, esmerile, esmerilem, esmerileu, esmerilen |
|---|---|
| Imperfet | esmerilara, esmerilares, esmerilara, esmerilàrem, esmerilàreu, esmerilaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmerila, esmerile, esmerilem, esmerileu, esmerilen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.