Conjugació del verb esmenugar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmenugar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmenugar |
|---|---|
| Gerundi | esmenugant |
| Participi | esmenugat, esmenugada, esmenugats, esmenugades |
Indicatiu
| Present | esmenugue, esmenugues, esmenuga, esmenuguem, esmenugueu, esmenuguen |
|---|---|
| Futur | esmenugaré, esmenugaràs, esmenugarà, esmenugarem, esmenugareu, esmenugaran |
| Condicional | esmenugaria, esmenugaries, esmenugaria, esmenugaríem, esmenugaríeu, esmenugarien |
| Imperfet | esmenugava, esmenugaves, esmenugava, esmenugàvem, esmenugàveu, esmenugaven |
| Passat simple | esmenuguí, esmenugares, esmenugà, esmenugàrem, esmenugàreu, esmenugaren |
| Passat perifrastic | vaig esmenugar, vares esmenugar, va esmenugar, vàrem esmenugar, vàreu esmenugar, varen esmenugar |
Subjuntiu
| Present | esmenugue, esmenugues, esmenugue, esmenuguem, esmenugueu, esmenuguen |
|---|---|
| Imperfet | esmenugara, esmenugares, esmenugara, esmenugàrem, esmenugàreu, esmenugaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmenuga, esmenugue, esmenuguem, esmenugueu, esmenuguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.