Conjugació del verb esmentar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmentar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmentar |
|---|---|
| Gerundi | esmentant |
| Participi | esmentat, esmentada, esmentats, esmentades |
Indicatiu
| Present | esmente, esmentés, esmenta, esmentem, esmenteu, esmenten |
|---|---|
| Futur | esmentaré, esmentaràs, esmentarà, esmentarem, esmentareu, esmentaran |
| Condicional | esmentaria, esmentaries, esmentaria, esmentaríem, esmentaríeu, esmentarien |
| Imperfet | esmentava, esmentaves, esmentava, esmentàvem, esmentàveu, esmentaven |
| Passat simple | esmentí, esmentares, esmentà, esmentàrem, esmentàreu, esmentaren |
| Passat perifrastic | vaig esmentar, vares esmentar, va esmentar, vàrem esmentar, vàreu esmentar, varen esmentar |
Subjuntiu
| Present | esmente, esmentés, esmente, esmentem, esmenteu, esmenten |
|---|---|
| Imperfet | esmentara, esmentares, esmentara, esmentàrem, esmentàreu, esmentaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmenta, esmente, esmentem, esmenteu, esmenten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.