Conjugació del verb esmenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esmenar |
|---|---|
| Gerundi | esmenant |
| Participi | esmenat, esmenada, esmenats, esmenades |
Indicatiu
| Present | esmene, esmenes, esmena, esmenem, esmeneu, esmenen |
|---|---|
| Futur | esmenaré, esmenaràs, esmenarà, esmenarem, esmenareu, esmenaran |
| Condicional | esmenaria, esmenaries, esmenaria, esmenaríem, esmenaríeu, esmenarien |
| Imperfet | esmenava, esmenaves, esmenava, esmenàvem, esmenàveu, esmenaven |
| Passat simple | esmení, esmenares, esmenà, esmenàrem, esmenàreu, esmenaren |
| Passat perifrastic | vaig esmenar, vares esmenar, va esmenar, vàrem esmenar, vàreu esmenar, varen esmenar |
Subjuntiu
| Present | esmene, esmenes, esmene, esmenem, esmeneu, esmenen |
|---|---|
| Imperfet | esmenara, esmenares, esmenara, esmenàrem, esmenàreu, esmenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmena, esmene, esmenem, esmeneu, esmenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.