Conjugació del verb esmargenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmargenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esmargenar |
|---|---|
| Gerundi | esmargenant |
| Participi | esmargenat, esmargenada, esmargenats, esmargenades |
Indicatiu
| Present | esmargene, esmargenes, esmargena, esmargenem, esmargeneu, esmargenen |
|---|---|
| Futur | esmargenaré, esmargenaràs, esmargenarà, esmargenarem, esmargenareu, esmargenaran |
| Condicional | esmargenaria, esmargenaries, esmargenaria, esmargenaríem, esmargenaríeu, esmargenarien |
| Imperfet | esmargenava, esmargenaves, esmargenava, esmargenàvem, esmargenàveu, esmargenaven |
| Passat simple | esmargení, esmargenares, esmargenà, esmargenàrem, esmargenàreu, esmargenaren |
| Passat perifrastic | vaig esmargenar, vares esmargenar, va esmargenar, vàrem esmargenar, vàreu esmargenar, varen esmargenar |
Subjuntiu
| Present | esmargene, esmargenes, esmargene, esmargenem, esmargeneu, esmargenen |
|---|---|
| Imperfet | esmargenara, esmargenares, esmargenara, esmargenàrem, esmargenàreu, esmargenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmargena, esmargene, esmargenem, esmargeneu, esmargenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.