Conjugació del verb esmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmar |
|---|---|
| Gerundi | esmant |
| Participi | esmat, esmada, esmats, esmades |
Indicatiu
| Present | esme, esmes, esma, esmem, esmeu, esmen |
|---|---|
| Futur | esmaré, esmaràs, esmarà, esmarem, esmareu, esmaran |
| Condicional | esmaria, esmaries, esmaria, esmaríem, esmaríeu, esmarien |
| Imperfet | esmava, esmaves, esmava, esmàvem, esmàveu, esmaven |
| Passat simple | esmí, esmares, esmà, esmàrem, esmàreu, esmaren |
| Passat perifrastic | vaig esmar, vares esmar, va esmar, vàrem esmar, vàreu esmar, varen esmar |
Subjuntiu
| Present | esme, esmes, esme, esmem, esmeu, esmen |
|---|---|
| Imperfet | esmara, esmares, esmara, esmàrem, esmàreu, esmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esma, esme, esmem, esmeu, esmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.