Conjugació del verb esmalucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esmalucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esmalucar |
|---|---|
| Gerundi | esmalucant |
| Participi | esmalucat, esmalucada, esmalucats, esmalucades |
Indicatiu
| Present | esmaluque, esmaluques, esmaluca, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquen |
|---|---|
| Futur | esmalucaré, esmalucaràs, esmalucarà, esmalucarem, esmalucareu, esmalucaran |
| Condicional | esmalucaria, esmalucaries, esmalucaria, esmalucaríem, esmalucaríeu, esmalucarien |
| Imperfet | esmalucava, esmalucaves, esmalucava, esmalucàvem, esmalucàveu, esmalucaven |
| Passat simple | esmaluquí, esmalucares, esmalucà, esmalucàrem, esmalucàreu, esmalucaren |
| Passat perifrastic | vaig esmalucar, vares esmalucar, va esmalucar, vàrem esmalucar, vàreu esmalucar, varen esmalucar |
Subjuntiu
| Present | esmaluque, esmaluques, esmaluque, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquen |
|---|---|
| Imperfet | esmalucara, esmalucares, esmalucara, esmalucàrem, esmalucàreu, esmalucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esmaluca, esmaluque, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.