Conjugació del verb esllucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esllucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esllucar |
|---|---|
| Gerundi | esllucant |
| Participi | esllucat, esllucada, esllucats, esllucades |
Indicatiu
| Present | eslluque, eslluques, eslluca, eslluquem, eslluqueu, eslluquen |
|---|---|
| Futur | esllucaré, esllucaràs, esllucarà, esllucarem, esllucareu, esllucaran |
| Condicional | esllucaria, esllucaries, esllucaria, esllucaríem, esllucaríeu, esllucarien |
| Imperfet | esllucava, esllucaves, esllucava, esllucàvem, esllucàveu, esllucaven |
| Passat simple | eslluquí, esllucares, esllucà, esllucàrem, esllucàreu, esllucaren |
| Passat perifrastic | vaig esllucar, vares esllucar, va esllucar, vàrem esllucar, vàreu esllucar, varen esllucar |
Subjuntiu
| Present | eslluque, eslluques, eslluque, eslluquem, eslluqueu, eslluquen |
|---|---|
| Imperfet | esllucara, esllucares, esllucara, esllucàrem, esllucàreu, esllucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eslluca, eslluque, eslluquem, eslluqueu, eslluquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.