Conjugació del verb esllemenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esllemenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esllemenar |
|---|---|
| Gerundi | esllemenant |
| Participi | esllemenat, esllemenada, esllemenats, esllemenades |
Indicatiu
| Present | esllemene, esllemenes, esllemena, esllemenem, esllemeneu, esllemenen |
|---|---|
| Futur | esllemenaré, esllemenaràs, esllemenarà, esllemenarem, esllemenareu, esllemenaran |
| Condicional | esllemenaria, esllemenaries, esllemenaria, esllemenaríem, esllemenaríeu, esllemenarien |
| Imperfet | esllemenava, esllemenaves, esllemenava, esllemenàvem, esllemenàveu, esllemenaven |
| Passat simple | esllemení, esllemenares, esllemenà, esllemenàrem, esllemenàreu, esllemenaren |
| Passat perifrastic | vaig esllemenar, vares esllemenar, va esllemenar, vàrem esllemenar, vàreu esllemenar, varen esllemenar |
Subjuntiu
| Present | esllemene, esllemenes, esllemene, esllemenem, esllemeneu, esllemenen |
|---|---|
| Imperfet | esllemenara, esllemenares, esllemenara, esllemenàrem, esllemenàreu, esllemenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esllemena, esllemene, esllemenem, esllemeneu, esllemenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.