Conjugació del verb esgrumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgrumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esgrumar |
|---|---|
| Gerundi | esgrumant |
| Participi | esgrumat, esgrumada, esgrumats, esgrumades |
Indicatiu
| Present | esgrume, esgrumes, esgruma, esgrumem, esgrumeu, esgrumen |
|---|---|
| Futur | esgrumaré, esgrumaràs, esgrumarà, esgrumarem, esgrumareu, esgrumaran |
| Condicional | esgrumaria, esgrumaries, esgrumaria, esgrumaríem, esgrumaríeu, esgrumarien |
| Imperfet | esgrumava, esgrumaves, esgrumava, esgrumàvem, esgrumàveu, esgrumaven |
| Passat simple | esgrumí, esgrumares, esgrumà, esgrumàrem, esgrumàreu, esgrumaren |
| Passat perifrastic | vaig esgrumar, vares esgrumar, va esgrumar, vàrem esgrumar, vàreu esgrumar, varen esgrumar |
Subjuntiu
| Present | esgrume, esgrumes, esgrume, esgrumem, esgrumeu, esgrumen |
|---|---|
| Imperfet | esgrumara, esgrumares, esgrumara, esgrumàrem, esgrumàreu, esgrumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgruma, esgrume, esgrumem, esgrumeu, esgrumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.