Conjugació del verb esgrillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgrillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esgrillar |
|---|---|
| Gerundi | esgrillant |
| Participi | esgrillat, esgrillada, esgrillats, esgrillades |
Indicatiu
| Present | esgrille, esgrilles, esgrilla, esgrillem, esgrilleu, esgrillen |
|---|---|
| Futur | esgrillaré, esgrillaràs, esgrillarà, esgrillarem, esgrillareu, esgrillaran |
| Condicional | esgrillaria, esgrillaries, esgrillaria, esgrillaríem, esgrillaríeu, esgrillarien |
| Imperfet | esgrillava, esgrillaves, esgrillava, esgrillàvem, esgrillàveu, esgrillaven |
| Passat simple | esgrillí, esgrillares, esgrillà, esgrillàrem, esgrillàreu, esgrillaren |
| Passat perifrastic | vaig esgrillar, vares esgrillar, va esgrillar, vàrem esgrillar, vàreu esgrillar, varen esgrillar |
Subjuntiu
| Present | esgrille, esgrilles, esgrille, esgrillem, esgrilleu, esgrillen |
|---|---|
| Imperfet | esgrillara, esgrillares, esgrillara, esgrillàrem, esgrillàreu, esgrillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgrilla, esgrille, esgrillem, esgrilleu, esgrillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.