Conjugació del verb esgranar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgranar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esgranar |
|---|---|
| Gerundi | esgranant |
| Participi | esgranat, esgranada, esgranats, esgranades |
Indicatiu
| Present | esgrane, esgranes, esgrana, esgranem, esgraneu, esgranen |
|---|---|
| Futur | esgranaré, esgranaràs, esgranarà, esgranarem, esgranareu, esgranaran |
| Condicional | esgranaria, esgranaries, esgranaria, esgranaríem, esgranaríeu, esgranarien |
| Imperfet | esgranava, esgranaves, esgranava, esgranàvem, esgranàveu, esgranaven |
| Passat simple | esgraní, esgranares, esgranà, esgranàrem, esgranàreu, esgranaren |
| Passat perifrastic | vaig esgranar, vares esgranar, va esgranar, vàrem esgranar, vàreu esgranar, varen esgranar |
Subjuntiu
| Present | esgrane, esgranes, esgrane, esgranem, esgraneu, esgranen |
|---|---|
| Imperfet | esgranara, esgranares, esgranara, esgranàrem, esgranàreu, esgranaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgrana, esgrane, esgranem, esgraneu, esgranen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.