Conjugació del verb esgramenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgramenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esgramenar |
|---|---|
| Gerundi | esgramenant |
| Participi | esgramenat, esgramenada, esgramenats, esgramenades |
Indicatiu
| Present | esgramene, esgramenes, esgramena, esgramenem, esgrameneu, esgramenen |
|---|---|
| Futur | esgramenaré, esgramenaràs, esgramenarà, esgramenarem, esgramenareu, esgramenaran |
| Condicional | esgramenaria, esgramenaries, esgramenaria, esgramenaríem, esgramenaríeu, esgramenarien |
| Imperfet | esgramenava, esgramenaves, esgramenava, esgramenàvem, esgramenàveu, esgramenaven |
| Passat simple | esgramení, esgramenares, esgramenà, esgramenàrem, esgramenàreu, esgramenaren |
| Passat perifrastic | vaig esgramenar, vares esgramenar, va esgramenar, vàrem esgramenar, vàreu esgramenar, varen esgramenar |
Subjuntiu
| Present | esgramene, esgramenes, esgramene, esgramenem, esgrameneu, esgramenen |
|---|---|
| Imperfet | esgramenara, esgramenares, esgramenara, esgramenàrem, esgramenàreu, esgramenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgramena, esgramene, esgramenem, esgrameneu, esgramenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.