Conjugació del verb esgarrinxar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgarrinxar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esgarrinxar |
|---|---|
| Gerundi | esgarrinxant |
| Participi | esgarrinxat, esgarrinxada, esgarrinxats, esgarrinxades |
Indicatiu
| Present | esgarrinxe, esgarrinxes, esgarrinxa, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxen |
|---|---|
| Futur | esgarrinxaré, esgarrinxaràs, esgarrinxarà, esgarrinxarem, esgarrinxareu, esgarrinxaran |
| Condicional | esgarrinxaria, esgarrinxaries, esgarrinxaria, esgarrinxaríem, esgarrinxaríeu, esgarrinxarien |
| Imperfet | esgarrinxava, esgarrinxaves, esgarrinxava, esgarrinxàvem, esgarrinxàveu, esgarrinxaven |
| Passat simple | esgarrinxí, esgarrinxares, esgarrinxà, esgarrinxàrem, esgarrinxàreu, esgarrinxaren |
| Passat perifrastic | vaig esgarrinxar, vares esgarrinxar, va esgarrinxar, vàrem esgarrinxar, vàreu esgarrinxar, varen esgarrinxar |
Subjuntiu
| Present | esgarrinxe, esgarrinxes, esgarrinxe, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxen |
|---|---|
| Imperfet | esgarrinxara, esgarrinxares, esgarrinxara, esgarrinxàrem, esgarrinxàreu, esgarrinxaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgarrinxa, esgarrinxe, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.