Conjugació del verb esgarrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgarrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esgarrar |
|---|---|
| Gerundi | esgarrant |
| Participi | esgarrat, esgarrada, esgarrats, esgarrades |
Indicatiu
| Present | esgarre, esgarres, esgarra, esgarrem, esgarreu, esgarren |
|---|---|
| Futur | esgarraré, esgarraràs, esgarrarà, esgarrarem, esgarrareu, esgarraran |
| Condicional | esgarraria, esgarraries, esgarraria, esgarraríem, esgarraríeu, esgarrarien |
| Imperfet | esgarrava, esgarraves, esgarrava, esgarràvem, esgarràveu, esgarraven |
| Passat simple | esgarrí, esgarrares, esgarrà, esgarràrem, esgarràreu, esgarraren |
| Passat perifrastic | vaig esgarrar, vares esgarrar, va esgarrar, vàrem esgarrar, vàreu esgarrar, varen esgarrar |
Subjuntiu
| Present | esgarre, esgarres, esgarre, esgarrem, esgarreu, esgarren |
|---|---|
| Imperfet | esgarrara, esgarrares, esgarrara, esgarràrem, esgarràreu, esgarraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgarra, esgarre, esgarrem, esgarreu, esgarren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.