Conjugació del verb esgallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esgallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esgallar |
|---|---|
| Gerundi | esgallant |
| Participi | esgallat, esgallada, esgallats, esgallades |
Indicatiu
| Present | esgalle, esgalles, esgalla, esgallem, esgalleu, esgallen |
|---|---|
| Futur | esgallaré, esgallaràs, esgallarà, esgallarem, esgallareu, esgallaran |
| Condicional | esgallaria, esgallaries, esgallaria, esgallaríem, esgallaríeu, esgallarien |
| Imperfet | esgallava, esgallaves, esgallava, esgallàvem, esgallàveu, esgallaven |
| Passat simple | esgallí, esgallares, esgallà, esgallàrem, esgallàreu, esgallaren |
| Passat perifrastic | vaig esgallar, vares esgallar, va esgallar, vàrem esgallar, vàreu esgallar, varen esgallar |
Subjuntiu
| Present | esgalle, esgalles, esgalle, esgallem, esgalleu, esgallen |
|---|---|
| Imperfet | esgallara, esgallares, esgallara, esgallàrem, esgallàreu, esgallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esgalla, esgalle, esgallem, esgalleu, esgallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.