Conjugació del verb esfumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esfumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esfumar |
|---|---|
| Gerundi | esfumant |
| Participi | esfumat, esfumada, esfumats, esfumades |
Indicatiu
| Present | esfume, esfumes, esfuma, esfumem, esfumeu, esfumen |
|---|---|
| Futur | esfumaré, esfumaràs, esfumarà, esfumarem, esfumareu, esfumaran |
| Condicional | esfumaria, esfumaries, esfumaria, esfumaríem, esfumaríeu, esfumarien |
| Imperfet | esfumava, esfumaves, esfumava, esfumàvem, esfumàveu, esfumaven |
| Passat simple | esfumí, esfumares, esfumà, esfumàrem, esfumàreu, esfumaren |
| Passat perifrastic | vaig esfumar, vares esfumar, va esfumar, vàrem esfumar, vàreu esfumar, varen esfumar |
Subjuntiu
| Present | esfume, esfumes, esfume, esfumem, esfumeu, esfumen |
|---|---|
| Imperfet | esfumara, esfumares, esfumara, esfumàrem, esfumàreu, esfumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esfuma, esfume, esfumem, esfumeu, esfumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.